Humorisme a la novel·la

No citarem un capítol concret, sinó que podem dir que l’obra de Tirant és caracteritza per aquest toc d’humorisme. L’autor relata d’una manera seriosa els fets cavallerescos, però no deixa de narrar algunes situacions ridícules i iròniques. Podem dir que aquest humorisme sovint s’empelta de sensualitat en les escenes amoroses. També trobem un tret humorístic en el joc de paraules i el diàleg entre Tirant i Carmesina. A part, el ridícul, amb que Martorell deixa a la Viuda Reposada a l’escena del bany, i com no, les escenes eròtiques en que l’autor descriu sense cap mena de pels a la llengua la situació.

El nostre final de Tirant lo Blanc

Tirant havia acabat de la batalla, anava cap al castell on hi havia Carmesina. Tirant anava amb tota l’armadura bollada pels cops dels enemics, havia perdut l’escut i la seva espasa estava partida per la meitat. La cara la tenia plena de sang, per culpa d’algun trau amagat entre els foscos cabells del cap, el rostre el tenia ple de cops, el llavi superior el tenia partit i li faltaven dues dents de la mandíbula inferior, al costat dret del cos i tenia un coltell clavat fins l’empunyadura i li sortia sang sense parar, a la cama esquerre i tenia un tall prou profund que fins i tot es podia veure un fil blanc, l’os. Tots els homes que havien sobreviscut l’intentaven portar a que el curessin, però Tirant no volia, sabia que es moriria ben aviat, havia de veure a Carmesina fos com fos. Al arribar al castell va picar la gran porta de fusta que servia per entrar i sortir de l’emmuralla’t, va picar per veure si el sentia algú, però ningú el va sentir, el cavaller no tenia prou forçes, ni per picar, ni per cridar que l’obrissin.
A sobre de la muralla hi havia un soldat que feia guàrdia per tota la barrera, havia fet la volta completa i ara tornava a estar a sobre la porta, quan va veure aquell cavaller tan ferit es va espantar, però quan Tirant va alçar la vista i el soldat li va veure la cara el va obrir de seguida.
Al entrar al castell tothom el felicitava per haver guanyat la guerra, però no en feia cas. Tirant només tenia una cosa al cap i per culpa d’aquells ximples que li barraven el pas no la podria aconseguir. Els va anar empenyent amb dificultat fins que va arribar a la torre de Carmesina, va tancar la porta d’una revolada.
Per fi estava tranquil i més a prop de la seva estimada, només li faltava pujar les llargues escales de cargol per arribar al dormitori de la seva princesa, a dalt de tot de la torre.
Va començar a pujar les escales, tots els ossos li feien un mal increïble, al seu rostre s’esbossava una cara de dolor i, a la vegada de felicitat. Dolor per culpa dels cops i dels talls, felicitat perquè veuria la seva enamorada abans de morir.
A la fi va arribar a dalt de tot, només li quedava un petit pas per veure-la, quan anava a picar la porta amb els nusos dels dits, la porta es va obrir i en va sortir Carmesina, que el va reconèixer de seguida, el va fer passar, li va preguntar que li havia passat, com és que venia així. Tirant la ve fer callar amb un petó als seus molsosos llavis de, la noia es va quedar petrificada, li havia de dir una cosa important però no podia tenia la boca ocupada, Carmesina el va apartar tant de cop que a Tirant li van fer mal tots els ossos. Tirant se la va mirar bé des del terra, estava mes grossa de panxa... La princesa li va dir al cavaller que estava embarassada, que lo de la seva virginitat era culpabilitat, el cavaller es va deixar caure al terra caient del llit. Estava mort.

Bel·licisme a la novel·la

Com a un exemple bèl·lic, ens valdria qualsevol de les seves batalles, concretament en parlarem del capítol CXXVIII ( segons el nostre llibre) on els Cristians i els Turcs, batallen, provocant una gran crisis i un alt nombre de morts. Per la qual cosa Tirant decideix marxar cap a la frontera, i va derrotar als Turcs.

Erotisme a la novel.la

Com a un exemple eròtic nosaltres posaríem quan tirant lo blanc decideix entrar a la cambra de Carmesina. En el moment en que ell la veu estirada, i decideix acostar-se a ella, per a descordar-li la camisa, i , amb les seves mans tocar els seus pits, però Carmesina, el rebutja perquè vol conservar la seva virginitat.

Somni de Plaerdemavida, explicat per Carmesina

No sabia que Tirant estava al meu dormitori, no me’n vaig assabentar fins que no em va començar a tocar i a fer petons per tot el cos. Em va descordar la camisa que em cobria els pits, aquests em van quedar desprotegits a la vista de Tirant que els va començar a besar i també a tocar. Ell sense dubte estava disposat a no parar, volia anar més enllà, però, no el vaig deixar, per la meva part també volia continuar però un remordiment immens em voltava per tot el cos i no em deixava seguir. Li vaig dir que ens hauriem d’esperar més temps per conservar la meva virginitat i així poder disfrutar encara més. Em sembla que Tirant es va quedar tot moix, però penso que em va entendre, i així va marxar.

Lletra de Batalla: Tirant contra l'Imperi Bizanci

Tirant contra l’Imperi Bizanci

Escriu l’ajudant de Tirant lo Blanc, fill del senyor de la Marca de Tirània i de la filla del duc de França, Blanca.
Escric aquesta lletra de batalla per encàrrec del meu senyor Tirant que està disposat a batallar per aconseguir el vostre imperi, i així crear un nou país. El meu amo i senyor està disposat a no batallar si vostè té el plaer d’entregar-nos el seu regne d’una manera pacífica, sense fer aldarulls, tots hi sortirem guanyant. No morirà tanta gent, i de totes maneres i sortiríem guanyant. Espero rebre la vostre resposta ben aviat, i que aquesta resposta sigui la correcte. Si no és la contestació que esperem pot començar a preparar el seu exèrcit .

Descripció caricaturesca de Plaerdemavida

Començarem parlant del caràcter de Plaerdemavida, ja que és de l’aspecte que més en parlen.

Plaerdemavida és una dona de caràcter fort, el qual el demostra a lo llarg de la novel·la,com per exemple a les batalles, és molt decidida, i per suposat molt Intel·ligent, ja que no és pas una dona fàcil d’enganyar. També cal dir, que es tracte d’una persona alegre, i que davant d’una situació estranya o difícil, sap comportar-se, i escollir la decisió correcta.

Respecte al seu físic, podem dir que Plaerdemavida és més bé una dona força jove, diguem que atractiva, per la qual cosa ha estat amb molts cavallers, atrets per la seva bellesa, per la seva pell blanca com la neu, i els seus cabells llargs i fins. No en podem parlar-ne més degut a que la novel·la no especifica tant els seus trets físics, com els psíquics.

Persontages de Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc: comença sent un home normal i corrent, però a la història es veu com va evolucionant a la seva classe social, fins arribar a ser un gran cavaller,ensenyat per Guillem de Varoic, amb el seu propi exèrcit. Podem dir que té dues cares, la de el valent i intel·ligent i l’altre de cavaller i el tímid enamorat davant Carmesina.

Carmesina: és un personatge encisador. Ens presenta una nena de catorze anys molt llesta, la qual pretenia mantenir la seva virginitat i no lliurar-se a qualsevol, ja que la seva clase social ho impedeix. S'enamora bojament de Tirant, i acaba morint pel seu amor.
Guillem de Varoic: va ser un comte que es va retirar per fer-se ermità, aquí va coneixer a Tirant, mentres anava cap a Anglaterra per fer-se cavaller.
Diafebus: és el cosí de Tirant i el que va anar amb Guillem de Varoic per explicar-li les aventures de Tirant, és com el narrador de l'història.
Plaerdemavida: és una donzella de la princesa
Hipolit: és l'escuder de Tirant
Viuda reposada: és una donzella que vol robar el amor de Tirant cap a Carmesina.
Emperadriu: és la mare Carmesina i la dona de l'Emperador, encara que aquesta l'és infiel i es marxa amb Hipolit.

Tirant, una novel·la cavalleresca

Tirant lo Blanc, una novel·la cavalleresca

Podem dir certament que Tirant lo Blanc és, una novel·la cavalleresca. Es tracta d’una novel·la del segle XV de Joanot Martorell (nascut entre 1405 i 1410 i mort el 1465). La novel·la tracta tres temes que junts, donen una altre punt de vista de la novel·la, podem dir que un d’aquests temes és l’amor, un altre és que tracta termes bèl·lics, i per últim amb alguns trets qualificats d’humorístics. Però aquests tres temes, no fan menys real la història, sinó que tot el contrari, donen més realisme. Tirant lo Blanc és el nom del protagonista de la història. Tot i que la novel·la ens presenta primer a Guillem de Varoic, que és Comte, i un cavaller destacat, el qual, quan coneix a Tirant lo Blanc, es converteix en el seu mestre.
També cal dir que un fet que fa seguir la novel·la és que, les regions on succeeixen les batalles, són reals, escollides per l’autor a propòsit.
Respecte als personatges, tots tenen unes característiques molt reals, i molt diferents entre ells, donant així més realitat als fets .

Termes relacionats amb el món bèl·lic

Avantbraç: arma de defensa per protegir la part entre el colze i el canell.

Bavera: casc que protegeix tota la cara.

Guardabraç: arma de defensa per protegir la part del braç

Coltell: ganivet bastant gros.

Manyopa: peça de l'armadura del cavaller que defensa la mà, una mena de guant d’acer que acostumava a prolongar-se amunt del puny, cap al braç.

L'arnès: és el conjunt d'armes defensives (llevat de l'escut) de l'home o del cavall.
Espasa: és una arma blanca de doble tallant composta d’una fulla dreta de metall, equipada si és necessari amb un canal (depressió longitudinal), d'un mànec i d'un protector que protegeix la mà. L’extrem del mànec és ornamentat generalment amb un pom.

Bocinet: és el casc més generalitzat en Tirant, i es considerava la peça més representativa de l’arnés de cavaller. Baixava pels costats fins a cobrir les orelles, la nuca i el coll.

Verdesca: construcció de fusta, bastida damunt d’una muralla, que defensa dels projectils de l’enemic.

Sabata de ferro: espècie de sabata o de bota feta de ferro per a protegir els peus dels cavallers.

Genollera: part de l’armadura que protegeix els genolls dels cavallers. Feta de ferro, i que se solapa sobre les altres parts de l’armadura de les cames

El decàleg del bon cavaller.

1.-Un bon cavaller ha d'amar a Déu, amb tot el seu cor.
2.-ha d'honrar la seva pàtria.
3.-ha de ser servicial.
4.-ha d'estimar la justícia.
5.-ha de ser lleial.
6.-ha de tenir voluntat i valentía.
7.-ha de ser amable i afable amb la gent que l'envolta.
8.- ha de ser fort.
9.-ha de tenir l'esperit més noble.
10.-ha de tenir virtuts i bons costums.