El nostre final de Tirant lo Blanc

Tirant havia acabat de la batalla, anava cap al castell on hi havia Carmesina. Tirant anava amb tota l’armadura bollada pels cops dels enemics, havia perdut l’escut i la seva espasa estava partida per la meitat. La cara la tenia plena de sang, per culpa d’algun trau amagat entre els foscos cabells del cap, el rostre el tenia ple de cops, el llavi superior el tenia partit i li faltaven dues dents de la mandíbula inferior, al costat dret del cos i tenia un coltell clavat fins l’empunyadura i li sortia sang sense parar, a la cama esquerre i tenia un tall prou profund que fins i tot es podia veure un fil blanc, l’os. Tots els homes que havien sobreviscut l’intentaven portar a que el curessin, però Tirant no volia, sabia que es moriria ben aviat, havia de veure a Carmesina fos com fos. Al arribar al castell va picar la gran porta de fusta que servia per entrar i sortir de l’emmuralla’t, va picar per veure si el sentia algú, però ningú el va sentir, el cavaller no tenia prou forçes, ni per picar, ni per cridar que l’obrissin.
A sobre de la muralla hi havia un soldat que feia guàrdia per tota la barrera, havia fet la volta completa i ara tornava a estar a sobre la porta, quan va veure aquell cavaller tan ferit es va espantar, però quan Tirant va alçar la vista i el soldat li va veure la cara el va obrir de seguida.
Al entrar al castell tothom el felicitava per haver guanyat la guerra, però no en feia cas. Tirant només tenia una cosa al cap i per culpa d’aquells ximples que li barraven el pas no la podria aconseguir. Els va anar empenyent amb dificultat fins que va arribar a la torre de Carmesina, va tancar la porta d’una revolada.
Per fi estava tranquil i més a prop de la seva estimada, només li faltava pujar les llargues escales de cargol per arribar al dormitori de la seva princesa, a dalt de tot de la torre.
Va començar a pujar les escales, tots els ossos li feien un mal increïble, al seu rostre s’esbossava una cara de dolor i, a la vegada de felicitat. Dolor per culpa dels cops i dels talls, felicitat perquè veuria la seva enamorada abans de morir.
A la fi va arribar a dalt de tot, només li quedava un petit pas per veure-la, quan anava a picar la porta amb els nusos dels dits, la porta es va obrir i en va sortir Carmesina, que el va reconèixer de seguida, el va fer passar, li va preguntar que li havia passat, com és que venia així. Tirant la ve fer callar amb un petó als seus molsosos llavis de, la noia es va quedar petrificada, li havia de dir una cosa important però no podia tenia la boca ocupada, Carmesina el va apartar tant de cop que a Tirant li van fer mal tots els ossos. Tirant se la va mirar bé des del terra, estava mes grossa de panxa... La princesa li va dir al cavaller que estava embarassada, que lo de la seva virginitat era culpabilitat, el cavaller es va deixar caure al terra caient del llit. Estava mort.